Els ecosistemes estan determinats pels factors abiòtics (factors ambientals) i biòtics (relacions entre els éssers vius) que els formen.

FACTORS ABIÒTICS

Els factors ambientals condicionen la distribució, la mida, el nombre i la capacitat reproductiva dels éssers vius. Els més importants són: els factors climàtics, físics i químics i edàfics.

Factors climàtics.
La temperatura i les precipitacions determinen la distribució dels diferents ecosistemes.
Per exemple, el bosc de coníferes o taigà es desenvolupa en zones molt fredes (per
l'altura o per latitud), mentre que els boscs caducifolis es desenvolupen en llocs de clima
continental.

La temperatura també influeix sobre la floració, el cicle vitals dels insectes, la migració
dels ocells, la hibernació, etc.
En els ecosistemes aquàtics, la temperatura varia menys que en els terrestres.
ecosistemes_segons_altitud.jpg
Factors físics i químics.
Dins d'aquests factors hi ha una gran varibilitat però els més limitants són: la llum,
la salinitat, la pressió i la concentració d'oxigen.

La quantitat de llum és un factor molt important per tots els organismes que fan la
fotosíntesi tant si són terrestres com aquàtics.

En l'atmosfera no hi ha problemes per falta d'oxigen però l'oxigen està dissolt en l'aigua
en menys quantitat que en l'atmosfera. Açò fa que l'oxigen siga molt important i determinant
per les espècies aquàtiques.
marino.jpg
Factors edàfics
El tipus de sòl és molt important perquè determina el dessenvolupament
de la vegetació.
Si un sòl està poc desenvolupat, amb moltes roques i pocs horitzonts (capes) la vegetació
es desenvolupa poc però, si és un sòl madur la vegetació es desenvolupa fàcilment.
Les característiques del sòl com la composició química, la quantitat de matèria orgànica,
la humitat, el pH, etc. també influeixen en el tipus de vegetació
suelo.jpg

FACTORS BIÒTICS
Les relacions entre els éssers vius varien segons els organismes que es relacionen. Poden ser relacions intraespecífiques (entre individus de la mateixa espècie) i interespecífiques (entre individus de diferent espècie).

Les relacions intraespecífiques tenen com a finalitat la protecció de les cries, la cerca d'aliment i la defensa. Poden ser relacions:
  • familiars
  • gregaries: els organismes s'assossien per desplaçar-se junts, com els ocells
  • colonials: organismes que viuen íntimament junts, com els coralls
  • socials: hi ha una jerarquia i repartició de tasques, com les abelles

Les relacions interespecífiques poden donar-se per:
- competència per un mateix recurs. Les plantes competeixen per la llum, els nutrients, l'aigua....
- depredació. L'organisme depredador cerca una presa per alimentar-se i sobreviure.
- simbiosi. És l'assossiació íntima entre dos organismes que obtenen un benefici mutu. Es diferència tres tipus:
  1. mutualisme: les dues espècies es beneficien mùtuament, com els líquens que és una assossiació entre algues i bacteris
  2. comensalisme: una espècie es beneficia i l'altra ni es beneficia ni es perjudicada, com la relació entre el peix pallaso i les anemones.
  3. parasitisme: una espècies es beneficia (el paràsit) i l'altra surt perjudicada (l'hoste)

relació_social.jpg
Los_líquenes.jpg
paiaso.jpg
Relació intraespecífica social
Líquens: mutualisme
Peix paiaso i anèmones: comensalisme